Com cada mes fa poc em vaig dedicar a buscar llibres del meu pare a la 'biblioteca' de casa, tots han resultat uns llibres fantàstics, les últimes adquisicions han estat 'Graucho y yo' i 'El vigilant en el camp de sègol'. La d'aquest mes encara no me l'he acabat: La insoportable levedad del ser de Milan Kundera. Era ja molt tard quan el vaig agafar de l'estantería més alta, portava massa estona llegint títols i autors de manera que entre el títol i el cansament me'l vaig endur a l'habitació sense molts miraments. Tan sols començar-lo a llegir em va venir al cap el meu professor de filosofia, la filosofia m'agrada, independentment de les notes acceptables que una treu la consideració de fer la carrera sempre ha estat allà; sincerament no em va donar bon rollo recordar l'institut llegint un llibre el qual el seu objectiu ha de ser fer-me allunyar de l'institució poc agradable on vaig cada dia. Però bé, a mesura que llegia me'l modelava i ideava més a la meva manera. L'últim dia d'escola entràvem a les deu, però jo sóc de poble, per tant no controlo tan lliurement l'hora d'arribada a Bcn, de manera que em trobava sola a les vuit i mitja del matí amb un fred que em moria. Tenia tres euros i algo i vaig decidir anar a un bar bastant 'mono' on l'últim cop que hi vaig entrar la camarera em va caure molt bé. Un suc de taronja, un croissant, la meva llibreta d'apunts i un llibre. Fins les deu menys quart vaig estar llegint, recordo les dues últimes pàgines, i crec que han estat les més interessants que he llegit fins ara d'aquest llibre: expliquen la casualitat o l' ocurrència paral·lela casual de persones o fets als que s'enomenen coincidències. La coincidència representa el moment en que dos fets que no esperes succeeïxen al mateix temps. La protagonista del llibre és una cambrera que es diu Tresa, escolta Beethoven, llegeix molt, aspira a arribar 'més alt' i una oportunitat que la casualitat li brindarà un dia. Un home anomenat Tomàs, entrarà al bar un dia qualsevol, un foraster amb un llibre sobre la taula -únic llibre obert en el bar en tot el temps que la Tresa hi ha treballat- li demana un conyac mentre a la ràdio sona Beethoven. Aquesta és la casualitat que a la Tresa li va fer pensar que potser aquell home, no era com tots els borratxos als quals cada nit havia d'aguantar. Els dos fets: el llibre i Beethoven...
Feia tard a classe si no em donava pressa, em vaig aixecar a pagar el croissant i el suc a la 'camarera amable' del bar, dos euros i mitg, quan estava obrint el moneder un home es va acostar a la barra i va dir: Adéu Tresa, tinguis un Bon Nadal! Ella li va somriure, em va mirar esperant que deixes anar els dos euros i mitg, i jo vaig somriure per mi.
